Pendant l’été, notre chroniqueur occitan ouvre chaque semaine son « ABCDari » occitan à une lettre précise. Aujourd’hui, c’est la lettre C qu’a choisi Jacme Delmas. C comme Camps de concentracion, Carcin ou Censura.

« La tercera letra de l’alfabet latin, donc occitan, que, en final de sillaba e davant a, o, u, representa lo son velar oclusiu sord, e davant e o i representa lo son alveolar fricatiu sibilant s. Escrita de la mia ma… e partida per A B C, Tirant, c. 69. Lo nom es ce (prononciat sé). Per la numeracion romana significava cent, e aital la trobèm emplegada dins los documents catalans de l’edat mejan : Aquest dia se tench consell de C jurats (=de cent jurats), Ardits, iii, 6. Ab CC hòmens d’armes (=amb dos-cents homes d’armes), doc. a. 1408 (Bofarull Mar. 83). » explica lo diccionari Diccionari català-valencià-balear. (Post 3).

Dins lo meu ABCDari occitan ai listat mantunes mots que vos agradaràn o pas ….

Camps de concentracion, los, inaugurats pels Angleses pendent la guèrra del boèrs, qu’i parquèran los civils boèrs sopçonats d’ajudar la guerrilha. La Republica francesa [debuta en 1936 en Occitània] e los franquistas ne fargèran al moment de la guèrra civila iberica, dels republicans, associats als sovietics e nacionalistas bascos e catalans, contra los franquistas, associats als mussolinians e nazis, per parcar siá los refugiats transfrontalièrs, siá las populacions qu’assajavan de fugir via Valéncia, o los pòrts encara liures o supausats coma tals. Los nazis en Alemanha, Polònia, Alsàcia e Païses Basses, empresonèran primièr dins los camps los oposants politics e los militars vençuts pel trabalh obligatòri, puèi lo sistèma de deportacion s’espandiguèt e se generalizèt, ambe las comunautats jusivas, ròms e omosexualas, puèi ambe la debuta de la guèrra l’aplicacion de la règla nazi suls territòris conquesits, e particularament ambe l’ajuda de mantunes franceses [petainistas]. Ambe l’empresonament de populacion sancièra de josius, roms e omosexuals, es un genocidi que debutèt, lo mai grand de la debuta del sègle XXen, dins camps qu’èran previstes per matar sense destriar las populacions. Puèi dins lo sistèma sovietic son los famoses e oblidats .golags. qu’èran bastits sul meteis modèl de matar per l’oblit las populacions civilas que frenava la pujada de l’ideologia estadista e nacionala. Al meteis temps, èran los campotcheansque fargèran camps de re-educacion e que matèran l’oposicion politica e la populacion. Es una politica tanben menada per la China maoïsta. Los camps de concentracion son tornamai nascuts en Africa al Roanda, que l’armada del Roanda aviá trapat ajuda formativa de l’armada francesa a la fin del sègle XX.

Occitània es estada tocada majoritariament pels camps republicans franceses, contra los republicans catalans, bascos e espanhòls. Un conselh de visita, prèp de Tolosa, los camps de Bram, e Vernet d’Arièja, que ne damora encara una memòria dedins la vida civica. Los camps del Carcin bais son grandament oblidats.

Carcin, Quercy, m., bisbat o avesquat important d’Occitània qu’anava de Solhac a Beumont de Lomanha, en passar per Montalban. Region entremièg Peirigòrd (Dordonha) e Roergue (Avairon). Pendent lo XIXen e XXen sègle es dividit en dos departaments franceses, Òlt (Lot) e Tarn-e-Garona. Lo Tarn-e-Garona es estat creat per Bonaparte Napoleon, sus las talveras de l’Òlt-e-Garona, Nauta-Garona, Gèrs e Òlt.

Lo mot Carcin doina lo nom a la populacion, lo del Carcin, son los Carcinòls. Aquel Carcin es nascut d’una activitat economica ligada a la plataforma menetària de Cáurs.

Cáurs, Capitala del Carcin sus Òlt e sièti de l’avesquat del meteis nom. Foguèt cramada pendent las guèrras de religion pel rei Enric III de Navarra. Lo conselh municipal votèt oficialament per l’ortografia del nom en occitan en fin de XXen sègle. Capitala financiara anciana d’Occitània. Caussada, vila d’Occitània, en Carcin.

Lo pont famós es estat bastit ambe la moneda qu’èra escambiada aquí a Cáurs. Lo Carcin es estat una plataforma d’escambi de dinièr, mais tranben un luòc d’escambi per la societat occitana, sa lenga occitana n’es lo testimoniatge en estent un ligam entre lo nòrd occitan, e lo legadocian bais, mai tanben lo gascon en Lomanha.

Carta Europèa subre las Lengas Minoritàrias o regionalas, f., Es un document juridic establit pel Conselh de l’Euròpa que vòl tocar al futur de las lengas non-oficialas o non-oficializadas per las autoritats dels Estats centralistas. Aquesta Carta Europèa es estada escrita dins un contèxte de las institucions europèas que garantiràn la patz europèa aprèp la guèrra de 39/45, amai tanben dins lo contèxte mondial d’aplicacion de la Declaracion Universala dels Dreits Umans e de la Declaracion Universala dels Dreits Lingüisticsestablida a Barcelona en 1992. La Carta Europèa sobre las Lengas Minoritàrias es aplicada uèi dins totes los Estats de l’Union Europèa, en data del 1er de mai de 2004, levat en Euròpa de la basa d’aquesta Union; per mantunas rasons es pas aplicadas dins l’Estat reial d’Espanha e subretot dins l’Estat republican francés. L’argument francés contra la seuna aplicacion es estat lo dreit constitucional francés; es vertat qu’es lo sol Estat d’Euròpa occidentala que se decreta monolingüe per «assumir l’egalitat» entre los ciutadans. Mas subretot, quitament s’èra ratificada e signada, es pas segur que siaguèsse aplicada. Serà çaquelà un primièr pas de legalizacion lingüistica. Aquesta Carta pausa un vertadièr problèma politic al nacionalisme francés, un nacionalisme basat sus la discriminacion lingüistica e una politica favorabla al sol francés (lenga de l’eleit republican o reial governant), aquí en tèrra d’Occitània, o sus totis los territòris designats coma «francofònes» que mantunas manifestacions lingüisticas e culturalas promòvon suls espacis politics dominats per l’Estat francés: Occitània (ex: festenal de la francofonia de Lemòtges), Bretanha, los dits DOM-TOM, mai tanben totas las ancianas proprietats colonialas de la Republica francesa.

Ambe los cambiaments de 2012, s’esperava un cambiament sul subjecte ; lo cambiament èra ara, ça diguèt François Hollande, e totes los militants en Occitània; dins los darrièrs comunicats, se podrà legir que la dignitat per las lengas de França serà pas encara al cap del camin ambe los elegits socialistas. La promessa 56 es encara un còp una promessa socialista pas tenguda, una de mai. Se podrà encara dire e contar a Lengon [Nuits atypiques2013], ont se dirà coma cada annada lo maucontenter qu’Occitània pòt portar contra lo sistèma politic francés, e la seuna gestion en Occitània, que fosquèsse socialista o UMPista.

Censura, f., Al sens classic e social, la censura es la susvelhença exerçada per un poder sus la libertat d’expression (en particular artistica) al nom de la securitat publica o la morala. Fòra l’aspècte derisòri que prènon ambe lo temps lo procès o las interdiccions (cf. per exemple la Bíblia occitana en 1229), se notarà qu’una censura sembla pas jamai d’una totala eficacetat. En psiquanalisi, se sona censura l’afar inconscienta qu’interdit l’accès a la consciéncia dels desirs sometuts a la rebofada. Aquestes desirs pòdon tornar dins los lapsus, actes mancats, simbòls onirics, accent rebofat, etc. aprèp aver empruntat mantunas formas de substitucion que se fan en donar en aparença «inofencius» per la consciéncia morala.

La censura socialista explica qu’i a sempre quicòm de mai important per l’egalitat que de votar una lei per las lengas de França. Quora vesèm un cap del Sénat venir manifestar per la lenga occitana en 2012, e qu’en 2013 vòta pas per ajudar la lenga occitana al Sénat, que devèm censurar ?

Ciutat, (de latin civitas) f., 1 – La ciutat es una comunautat politica organizada per amana un pauc d’autonomia. Aristòt demostra que, l’òme es «per natura un animal politic», e que «la ciutat es lo fait de natura», e d’un autre latz que, ambe lo seu desvolopament optimal, la ciutat realiza la seuna «independéncia economica» e permet aital de «plan viure». Lo ciutadan es lo que gausís dels dreits e que paga mantunes devers definits per las leis e las manièras de la ciutat: es la ciutadanetat. 2 – sinomin de vila. Mot de basa per establir la ciutadanetat, o la vida dins la ciutat. Sin. Urbs, capital, vilatge, vila, metropòlis, localitat, centre, borg, plaça.

Cal notar qu’al nòrd de l’espaci lingüistic catalan, lo signal « Centre Ciutat » es remplaçar per un « Centre Vila » (Perpinyà, o Andorra), coma podriá èstre en Occitània, se la dignitat lingüistica èra respectada pels elegits d’Occitània.

Ciutadanetat, f., Facultat politica per legalament participar a las vidas e las causidas politicas de la vila. Lo Parlament de Bordèu exprimiva aquesta expression dinca la supression de sos dreits pels reis capecians franceses, aprèp 1453 e la desfaita de Castilhon. Sin. nacionalitat, residéncia.|| civisme.

Es clar que la Ciutadanetat occitana es ges respectada, o catastroficament manipulada pel sistèma politic en Occitània, del Sénat als militants socialistas de basa ; es un pauc coma lo pdg de Rail World que parla e pensa en anglés adreiçat a un pòble francofòne de Lac-Mégantic. La ciutadanetat es una causa qu’existarà pas ges en Occitània sense una preséncia clara de la lenga occitana, sense aquesta preséncia, lo nacionalisme francés i traparà un tèrra qu’i podrà installar sa pollucion, coma lo petròli de sistre a Lac-Mégantic, portat per una companhiá anglofòna de Chicago, dempuèi lo centre del Canadà : Montreal Maine Atlantic Railways pòrta la mòrt e benlèu mai al Quebèc. Que pòrta la politica contra la lenga occitana pels poders franceses en Occitània ?

Chronique de Jacme Delmas – Blog : , partenaire de Toulouse Infos